COM ES DESPLACEN?

Per entendre el desplaçament dels insectes pal hem de tenir clara la seva estructura. La part principal que intervé en aquesta activitat (moure's) són les potes. Per això, els insectes pal necessiten fins a 6 potes, aquestes estan divides amb 3 segments: 

No obstant això, a la part final de les potes tenen uns "pelets/punxetes" que els utilitzen per agarrar-se o quedar-se enganxat a les fulles, ja que aquest és el seu hàbitat natural:

Però fent referència a la qüestió inicial vem estar pensant quines podrien ser les causes principals pel qual es balancejaven quan caminaven, vem triar unes hipòtesis i finalment vem trobar que teniem raó, ja que els insectes pal balancegen el seu cos d'un costat a l'altre i així semblen fulles o branques que el vent les mou. Per això, es pot dir que tot es una tècnica de supervivència, és a dir, fins i tot quan es desplacen o caminen utilitzen estratègies per tal que els seus depredadors no els vegin. 

Aquí tenim un video on es pot veure clarament la manera de caminar que adopten els insectes pal:

A més a més, els seus desplaçaments es duen a terme per la nit, ja que són animanls nocturns. 

- Què vol dir que són animals nocturns? 

Doncs que aquests petits animalons aquesi no es mouen durant el dia, es queden quiets, sense allunyar-se de la planta que els dóna aliment i esperen que arribi la nit per alimentar-se. 

-Però que passa si una nit fa fred o vent?

Aleshores els insectes pal, tenen la seva pròpia estratègia per tal de sobreviure i aquesta és no moure's i esperar el dia següent.

Per finalitzar i com a curiositat, els insectes pal joves poden recórrer grans distàncies, però els adults es tornen peresosos i no es mouen més de tres metres cada nit.

CANVI DE PELL

En relació a l'últim tema tractat: el camuflatge tractarem un tema que està directament relacionat: El canvi de pell, per saber què significa o que implica aquestes transformacions. Com a futures mestres ens plantegem les qüestions següents:

• Què ha passat? 

Observem que s'ha produït un canvi en la pell i això és degut a què l'insecte ha crescut i ha deixat anar la pell anterior. Aquesta transformació s'anomena metamorfosi, però hi ha varis tipus de metamorfosi. En aquest cas, és la hemimetàbola (l'incompleta), ja que les cries són molt semblants als adults. 

Podríem dir que l'individu passa per diverses mudes fins transformar-se en individu adult sense passar per una etapa d'inactivitat i sense parar d'alimentar-se. També tenen menor nombre de segements corporals. En la última muda coneguda com a metamòrfica s'acaben de desenvolupar del tot. 

• Quins canvis s'observen en els insectes? Tots  han perdut la seva pell?

Els canvis que s'observen és que els insectes han augmentat de tamany, però només aquells que han perdut la seva pell, els altres continuen tenint la mateixa mesura. 

• Cada quan muden la seva pell?

Els insectes pal muden la seva pell 6 vegades mentre creixen fins a ser adults. Per fer-ho es pengen de les seves potes del davant d'una rama o fulla i estan molt quiets.

• A quins els hi passa?

Aquest tipus de metamorfosi es dóna en alguns insectes i també en anèl·lids, equinoderms, mol·luscs i crustacis. És en aquest cas de metaformosi que les fases juvenils d'insectes són criades nimfes. Són exemples d'això les xinxes i les llasgostes que s'assemblen als seus pares, però que són més petites.

• Tots els insectes els hi passa el mateix? 

Altres insectes, la majoria,  pateixen un  altre tipus de transformació, en aquest cas completa o també anomenada holometabòl,  com ara les papallones, les mosques, els escarbats... 

Aquí tenim un seguit de fotos de les mudes que hem pogut trobar i sinó el procès que segueixen quan muden de pell:

COM ES REPRODUEIXEN?

Ens vam preguntar com es reproduïen els insectes pal ja que la seva fragilitat i morfologia es d'allò més curiosa. Estàvem convençudes que es reproduïen mitjançant ous, tanmateix no sabíem exactament quina mena de comportament tindríen respecte d'aquests.

La nostra teoria principal passava per una reproducció asexual, basada en la posta d'ous i punt. Sense cap mena de cuidat ni res, simplement posaria molts ous i sobreviurien només uns quants. 

Investigant sobre la reproducció asexual, vam averiguar que no hi ha cap ésser que es reprodueixi només asexualment. Això va trencar la nostra teoria i ens va fer intentar generar de noves.  Parlant doncs de possibles reproduccions sexuals vam acabar recordant les gallines. Les gallines ponen ous asexual i sexualment, però només surten pollets dels generats sexualment. Per tant era una bona opció pensar que els insectes pals puguessin fer el mateix.
Amb totes aquestes idees amb ment arribava el moment d'investigar la veritat.

Vam trobar una pàgina molt interessant que explicava molt bé la reproducció dels insectes pal. Resulta que, efectivament, tenen reproducció sexual i asexual. La sexual és semblant a la de les gallines: el mascle fecunda la femella, però aquesta pot guardar l'esperma durant uns mesos per poder fertilitzar els òvuls temps després d'haverse dut a terme l'aparellament.
Ara bé, és la reproducció asexual la que té més interés, ja que a diferència de les gallines, les femelles d'insecte pal que ponen ous asexualment donen a llum nous individus, mentre que les gallines no. Aquest procés es coneix com a partenogènesi. No és efectiu en el 100% dels casos, però sí en una gran part d'ells. Com a curiositat, els individus creats per partenogènesi triguen més temps a nèixer.

Aquí podem veure un vídeo amb el naixement d'un insecte pal. No és la mateixa espècie del nostre, però l'eclosió del l'ou pensem que deu ser ben bé igual.

A partir d'aquesta investigació ens hem preguntat també si són necessaris els mascles. Si les femelles poden pondre ous soles no els hi calen els mascles.

Davant d'aquesta afirmació hem pensat en l'ésser humà i la teoria de l'evolució. Si la reproducció és asexual i només té els gens de la femella, la criatura resultant serà un clon. D'altra banda, quan s'ajunten els gens del mascle i la femella es produeix una recombinació genètica, que és la que amb el temps porta, ha portat i suposem que portarà a l'evolució. Sense aquesta recombinació els insectes pal no podran anar-se adapatant a un ambient cada cop més canviant.