ALTRES INTERROGANTS PER PODER TRACTAR AMB ELS INFANTS

Al finalitzar el bloc hem vist que hi ha temes interessants, dels quals alguns ja hem tractat però també n’hi ha d’altres que creiem que serien de gran importància treballar a l'escola. Aquestes últimes no són tan teòriques com les que hem pogut anar veient al llarg del bloc, però si és cert que se’ls hi pot treure molt suc, en quant, tractar temes referents els valors:

MORT-VIDA

Com bé sabem, la mort és un tema complicat i delicat de tractar amb els nens dins les aules de Primària. Tot i així, és un tema que a vegades ens trobem obligats a parlar-ne per alguna circumstància i per això val més estar-ne preparat. Efectivament amb l’excusa dels insectes pal podríem parlar de la vida d’aquests però també de la mort, investigar-ne les causes per una part més teòrica i científica; però també les característiques d’elements més generals, és a dir, afrontar el tema de la mort en tot els éssers vius, aquesta part es treballarien més els valors ja que seria una vessant més humana i moral.

Hem pensat alguns consells per tractar el tema de la mort a l'aula i, aquests dependran molt de l'edat, la proximitat i la pròpia persona, però per experiències pròpies creiem que quan són petits pensen que la mort és una cosa passatgera i això fa que sigui complicat d'explicar.

Per molt petits que siguin els alumnes el millor és dir sempre la veritat, ja que amb mentides podem provocar que es quedin esperant el dia que aquesta persona torni i és aleshores quan se senten traïts i ferits. És important utilitzar paraules reals i clares, com per exemple, la paraula mort.

Una bona manera d'introduir el tema es explicar que aquesta persona estava molt malalta i que va anar al metge i que aquests la van intentar curar. Aquí podria passar el mateix amb el tema dels insectes pal. Podríem investigar les causes de la mort per donar-li una explicació i un sentit que els nens poguessin entendre i acceptar. Al principi cal anar molt lentament i veure les reaccions, ja que els nens ens dictaran el ritme de la informació que necessiten. Cada alumne reaccionarà de maneres diferents, es poden trobar casos en què l'alumne intenti fer veure que no ha escoltat i posar-se a jugar com si no hagués passat res. Aquest alumne probablement no és que no hagi escoltat, sinó que necessita més temps per pair la informació.

Per ajudar aquestes persones a entendre-ho el que no s'ha de fer és evitar el tema, més aviat tractar-lo amb franquesa, mostrant els sentiments i la teva pena, llegint llibres i contes, parlant de la persona que ha marxat i no excloent-la. Per això, creiem que amb un tema com el dels insectes pal podem veure la complexitat d’un alumne i totes les característiques d’ell.

ELECCIÓ D’INSECTES

Aquest punt estar bastant relacionat amb el tema anterior. Per A concloure cal a dir que l’ important d’aquestes activitats amb animals, no depenen de l’animal/ insecte en si. Encara que, segurament amb uns animals podrem treballar uns valors i amb d’altres no, però hi ha valors que els podrem trobar en tots els casos, com és el cas del tema anterior. Per això, volem deixar clar que la clau per un bon treball no el trobem en l’objecte de tria sinó en el treball posterior que hi fem, el suc que hi traguem, les ganes d’experimentar i investigar, etc... Perquè una exercici d'aquesta complexitat sigui significatiu dependrà directament de nosaltres i no de quin tipus d’animal hem triat.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Webgrafia

El mundo de los animales. El mundo del insecto palo. Recuperat a: 
http://www.elmundodelosanimales.com/animales/insecto-palo/insecto-palo.html

Botanical online. Cuidado de los fásmidos. Recuperat a:
http://www.botanical-online.com/animales/fasmidos.htm

Zoo wiki. Éxito evolutivo de los insectos. Recuperat a:
http://www.bioscripts.net/zoowiki/temas/31B.html

Bibliografia

Principios Integrales de Zoología / Hickman, Cleveland P.Madrid MgGraw-Hill Interamericana de España, 1998.

CONCLUSIONS

A continuació presentem l'última entrada del bloc a mode de conclusió. La realització d'aquest treball ens ha servit per posar en pràctica molts aspectes teòrics ja adquirits prèviament. Per dur a terme el treball hem elaborat un bloc que pretén mostrar i compartir el nostre procés d'aproximació i raonament envers l'ésser viu escollit. L'objectiu al llarg del treball, ha sigut actuar com a futures mestres, plantejant-nos preguntes aplicables a l'aula amb els infants. Per formular aquest seguit de preguntes hem tingut en compte conceptes teòrics presentats a l'àrea de Didàctica de les Ciències Naturals.

Els insectes pal  han estat els protagonistes del nostre treball, uns animals que en un principi no creiem que poguessin ésser tant interessants. Però, al llarg d'aquest procés la nostra perspectiva ha canviat.

Per estudiar diferents aspectes d'aquests insectes hem utilitzar el diàleg, la reflexió i l'experimentació entre les membres del grup. Cadascuna ha aportat el seu punt de vista de maneres diferents, i això a permès el complementar-nos i aprendre l'una de l'altre.

Mitjançant el diàleg hem pogut plantejar-nos varies preguntes, d'algunes n'hem trobat respostes immediates, d'altres han necessitat més temps per deduir-les. 
Inicialment, cal dir que ens preguntàvem molts aspectes (ja que desconeixiem bastant sobre aquests éssers vius), la qual cosa ens portava a recórrer moltes vegades a una font més científica o teòrica i deixàvem de banda les experiències pràctiques o coneixements previs que tots disposàvem.

Després, vam poder establir converses tot combinant coneixements font d'una experiència pràctica. I a més, incorporàvem el diàleg que ens portava a recórrer a un coneixement font d'unes idees prèvies ja existents però que ens calia ordenar i relacionar amb tot el que estàvem aprenent i investigant. 

Volem dir que els insectes pal han resultat ser una font d'informació potent, amb la qual els infants poden aprendre, desenvolupar i aprofundir coneixements en l'assignatura de ciències experimentals. Així doncs, creiem que ens ha estat una tasca de gran aprenentatge i reflexió sobre el "Què" cal ensenyar i el "Com", mitjançant un diàleg intern i col·lectiu per aconseguir aprendre. 

NOMÉS HI HA UN TIPUS D'INSECTE PAL?

Una de les últimes qüestions que ens replantajaven era si hi havia altres tipus d'insecte pal, ens ha costat trobar-ho però al final hem acabat veient que n'hi ha de diferents i el seu nom fa referència a la seva forma de camuflatge, és a dir, per les seves formes presenten tres tipus morfològis principals:

• Insectes pal: Allargats, amb o sense ales i en cas de tenir-ne poden ser funcionals o no per al vol. A més, i com hem explicat al llarg de tot el blog tenen una secció transversal del cos més o menys cilíndrica, similars a petites branques tant en color com en forma.

• Insectes fulla: Aquests tenen una forma molt diferent a l'anterior, basícament la seva estràtegia de camuflatge és fer-se passar per fulles. Per això, tenen el cos ample, aplanat dorsolment, i amb expansions laminars en les potes que són similars a les que tenen les fulles.

• Insectes escorça: Aquest tipus d'insecte acustuma a tenir el cos més robust i en moltes ocasions amb protuberàncies en forma de petites espines en gran part del cos.

En general, els insectes pal, tenen forma de branca, la qual cosa els fa passar desapercebuts per a molts depredadors. No obstant això, no és l'únic sistema que tenen aquests insectes de defensar-se dels enemics.

Tant els comunament anomenats insectes pal com els insectes fulla pertanyen a l'ordre Phasmida(Phasmatodea) però pertanyen a diferents superfamilias. La forma de fulla d'aquests animals es reforça perquè les seves ales estan adornades amb dibuixos que recorden a les característiques de les fulles de la plantes i perquè les seves potes estan dotades d'expansions laminars que es confonen amb la pròpia fulla.

COM ES DESPLACEN?

Per entendre el desplaçament dels insectes pal hem de tenir clara la seva estructura. La part principal que intervé en aquesta activitat (moure's) són les potes. Per això, els insectes pal necessiten fins a 6 potes, aquestes estan divides amb 3 segments: 

No obstant això, a la part final de les potes tenen uns "pelets/punxetes" que els utilitzen per agarrar-se o quedar-se enganxat a les fulles, ja que aquest és el seu hàbitat natural:

Però fent referència a la qüestió inicial vem estar pensant quines podrien ser les causes principals pel qual es balancejaven quan caminaven, vem triar unes hipòtesis i finalment vem trobar que teniem raó, ja que els insectes pal balancegen el seu cos d'un costat a l'altre i així semblen fulles o branques que el vent les mou. Per això, es pot dir que tot es una tècnica de supervivència, és a dir, fins i tot quan es desplacen o caminen utilitzen estratègies per tal que els seus depredadors no els vegin. 

Aquí tenim un video on es pot veure clarament la manera de caminar que adopten els insectes pal:

A més a més, els seus desplaçaments es duen a terme per la nit, ja que són animanls nocturns. 

- Què vol dir que són animals nocturns? 

Doncs que aquests petits animalons aquesi no es mouen durant el dia, es queden quiets, sense allunyar-se de la planta que els dóna aliment i esperen que arribi la nit per alimentar-se. 

-Però que passa si una nit fa fred o vent?

Aleshores els insectes pal, tenen la seva pròpia estratègia per tal de sobreviure i aquesta és no moure's i esperar el dia següent.

Per finalitzar i com a curiositat, els insectes pal joves poden recórrer grans distàncies, però els adults es tornen peresosos i no es mouen més de tres metres cada nit.

CANVI DE PELL

En relació a l'últim tema tractat: el camuflatge tractarem un tema que està directament relacionat: El canvi de pell, per saber què significa o que implica aquestes transformacions. Com a futures mestres ens plantegem les qüestions següents:

• Què ha passat? 

Observem que s'ha produït un canvi en la pell i això és degut a què l'insecte ha crescut i ha deixat anar la pell anterior. Aquesta transformació s'anomena metamorfosi, però hi ha varis tipus de metamorfosi. En aquest cas, és la hemimetàbola (l'incompleta), ja que les cries són molt semblants als adults. 

Podríem dir que l'individu passa per diverses mudes fins transformar-se en individu adult sense passar per una etapa d'inactivitat i sense parar d'alimentar-se. També tenen menor nombre de segements corporals. En la última muda coneguda com a metamòrfica s'acaben de desenvolupar del tot. 

• Quins canvis s'observen en els insectes? Tots  han perdut la seva pell?

Els canvis que s'observen és que els insectes han augmentat de tamany, però només aquells que han perdut la seva pell, els altres continuen tenint la mateixa mesura. 

• Cada quan muden la seva pell?

Els insectes pal muden la seva pell 6 vegades mentre creixen fins a ser adults. Per fer-ho es pengen de les seves potes del davant d'una rama o fulla i estan molt quiets.

• A quins els hi passa?

Aquest tipus de metamorfosi es dóna en alguns insectes i també en anèl·lids, equinoderms, mol·luscs i crustacis. És en aquest cas de metaformosi que les fases juvenils d'insectes són criades nimfes. Són exemples d'això les xinxes i les llasgostes que s'assemblen als seus pares, però que són més petites.

• Tots els insectes els hi passa el mateix? 

Altres insectes, la majoria,  pateixen un  altre tipus de transformació, en aquest cas completa o també anomenada holometabòl,  com ara les papallones, les mosques, els escarbats... 

Aquí tenim un seguit de fotos de les mudes que hem pogut trobar i sinó el procès que segueixen quan muden de pell:

COM ES REPRODUEIXEN?

Ens vam preguntar com es reproduïen els insectes pal ja que la seva fragilitat i morfologia es d'allò més curiosa. Estàvem convençudes que es reproduïen mitjançant ous, tanmateix no sabíem exactament quina mena de comportament tindríen respecte d'aquests.

La nostra teoria principal passava per una reproducció asexual, basada en la posta d'ous i punt. Sense cap mena de cuidat ni res, simplement posaria molts ous i sobreviurien només uns quants. 

Investigant sobre la reproducció asexual, vam averiguar que no hi ha cap ésser que es reprodueixi només asexualment. Això va trencar la nostra teoria i ens va fer intentar generar de noves.  Parlant doncs de possibles reproduccions sexuals vam acabar recordant les gallines. Les gallines ponen ous asexual i sexualment, però només surten pollets dels generats sexualment. Per tant era una bona opció pensar que els insectes pals puguessin fer el mateix.
Amb totes aquestes idees amb ment arribava el moment d'investigar la veritat.

Vam trobar una pàgina molt interessant que explicava molt bé la reproducció dels insectes pal. Resulta que, efectivament, tenen reproducció sexual i asexual. La sexual és semblant a la de les gallines: el mascle fecunda la femella, però aquesta pot guardar l'esperma durant uns mesos per poder fertilitzar els òvuls temps després d'haverse dut a terme l'aparellament.
Ara bé, és la reproducció asexual la que té més interés, ja que a diferència de les gallines, les femelles d'insecte pal que ponen ous asexualment donen a llum nous individus, mentre que les gallines no. Aquest procés es coneix com a partenogènesi. No és efectiu en el 100% dels casos, però sí en una gran part d'ells. Com a curiositat, els individus creats per partenogènesi triguen més temps a nèixer.

Aquí podem veure un vídeo amb el naixement d'un insecte pal. No és la mateixa espècie del nostre, però l'eclosió del l'ou pensem que deu ser ben bé igual.

A partir d'aquesta investigació ens hem preguntat també si són necessaris els mascles. Si les femelles poden pondre ous soles no els hi calen els mascles.

Davant d'aquesta afirmació hem pensat en l'ésser humà i la teoria de l'evolució. Si la reproducció és asexual i només té els gens de la femella, la criatura resultant serà un clon. D'altra banda, quan s'ajunten els gens del mascle i la femella es produeix una recombinació genètica, que és la que amb el temps porta, ha portat i suposem que portarà a l'evolució. Sense aquesta recombinació els insectes pal no podran anar-se adapatant a un ambient cada cop més canviant.